Margot no sap el que és quedar-se sense paraules.
Tampoc sap de veritats o d'amors a mitges.
Sap el que vol.
I va per ell, doncs, el saber el que es vol és el primer pas per a aconseguir-ho.
El cor de Margot sembla indestructible, ella és forta i li ha ensenyat al seu cor a tenir la mateixa fortalesa.
Ella no vol privar-se de cap placer.
No racionalitza.
Saboreja cada moment i viu amb intensitat.
A vegades es passa de impulsiva, però el més bonic d'ella és que també ha patit i hi ha experiència en les seves paraules i en la seva mirada.
Margot no busca el seu lloc, ni busca cambiar el seu paper, i la seva seguretat és el seu major atractiu.
Margot és ella mateixa.
Sense màscares, sense rodeos.
Ella i només ella.
I això és el que fa que sigui única i amable.
La bellesa està en la naturalitat.
El ser espontània és el que et fa hermosa.
La rialla, el somriure sincer.
La mirada neta, delatant l'ànima tranquila.
Salvatje.
Margot va ser la princesa d'un príncep que no va saber estimar-la.
Va vagar pel món buscant un príncep capaç de fer-la reviure.
I finalment va trobar aquesta felicitat en els llavis d'una granota.
Però aqueta és una història que val la pena contar a poc a poc...